Universitat "Sancti Spiritus"

unibertsitatea_01.jpg

En alguns casos, les obres monumentals s'expliquen tant per la personalitat dels seus impulsors com per la dels artistes que els van donar forma. Aquest és el cas de la Universitat Sancti Spiritus, concebuda i costejada pel bisbe d'oñati Rodrigo Mercado de Zuazola. Humanista d'àmplia formació, amic de Cisneros, entre les seves lectures es comptaven les inevitables lectures com a home de lleis i religió, però també tractats d'astronomia, mitologia i el més notable de la cultura clàssica. Plató, Aristòtil, Erasme, Ovidi, Ciceró, Plutarc, Horaci... Tenint en compte "l'habilitat dels nascuts en aquella terra" per a l'exercici de les lletres, en Zuazola va decidir fundar una institució universitària que formés lletrats d'Oñati i "de tota la terra basca".

 

En aquesta obra, que amb molta precaució va col·locar sota el patronatge de l'emperador Carles I, va posar-hi tot el seu afany i la seva fortuna. La Universitat va funcionar des del 1542 fins al 1901 ensenyant Teologia, Cànons, Lleis i, esporàdicament, Medicina.

L'edifici constava d'un pati central, planta baixa on s'ubicaven la capella, les aules, la cuina i el refectori, i la planta primera, on estaven els dormitoris i l'aula magna. La façana principal mereix ser contemplada detingudament. Primer de tot, es va construir la portalada, que és molt similar a la del Convent de las Dueñas de Salamanca, obra de Gil de Hontañón, però com que quedava una composició molt simple, s'hi van afegir quatre pilastrons que va decorar l'escultor Pierres Picart i que es van inspirar en el Col·legi de la Santa Creu de Valladolid.

Sancti Spiritus Unibertsitatea, Oñati

El pla iconogràfic de la façana planteja al estudiant la necessitat d'exercitar-se en els valors i les virtuts que resulten de la síntesi pagana i cristiana; així, mentre Hèrcules compleix pràcticament amb totes les seves tasques, en els cossos superiors es distribueix un assortiment de màrtirs, virtuts i sants, alguns d'ells relacionats amb l'estudi. Per poder ingressar a l'edifici, s'ha de passar entre Sant Agustí i Sant Jeroni, paradigmes de la filosofia neoplatònica i l'erudició teològica i per sota de la imatge del propi fundador, Zuazola, i de les armes imperials que semblen protegir el conjunt.

Les figures dels guerrers que rematen la construcció, a més d'aconseguir que sigui més esvelta, representen la propagació del saber als quatre vents. Les gàrgoles, de tradició gòtica, variades i belles, s'ocupen de drenar tota la coberta.

unibertsitatea_04.jpg

A l'interior de la Universitat hi destaquen: per descomptat, el claustre, magnífic i equilibrat, amb la seva doble arcuació, als carcanyols de la qual se situen 32 mitjacanyes il·lustrades per parelles de caps històriques i mitològiques: Carles I i Isabel de Portugal, Felip i Maria de Portugal, Ulisses i Penèlope, Lucrècia i Collatino... a més els artesanats mudèjars, especialment el magistral de l'escala d'accés a la primera planta, llavorats per un tallista avilès de nom Gibaja i per últim, el retaule de la capella, plateresc, tallat per Pierres Picart, farcit de la clàssica decoració de veneres i grotescos, i els temes centrals del qual són la Assumpció i els patrons de la Universitat i la Vil·la: l'Esperit Sant i un Sant Miquel una mica infantilitzat que fereix amb una llança un dimoni memorable.