Molí de Sant Miguel

El molí de San Miguel d'Oñati pertanyia al complex senyorial del monestir de San Miguel, sobre el qual els seus patrons laics, els Comtes d'Oñati, posseïen el dret de percepció de delmes. Aquests posseïen en le segle XV, almenys, tres molins situats en la vall, els d'Olalde (venut a altra poderosa família local: els Lazarraga,Linazibar i el de San Miguel, aquests dos últims citats documentalment per primera vegada en 1440 i 1432 respectivament.

Al molí de San Miguel tenien l'obligació d'acudir a moldre els pagesos del senyor i els quals tinguessin les sevets terres i cases en sòl propietat del monestir. Aquest dret senyorial suposava una pesada càrrega per als camperols, pel que van procurar plantar-li cara bè desobeint-lo bé pledejant contra ell.En aquest cas, el primer plet contra l'obligació del moldre en les installacions del Comte es remunta a 1482, reobrint-se successivament en 1583, 1627, 1658 i 1741. L'ultima concòrdia entre camperols i el Comte per aquest motiu vinculat al dret que tenien els comtes de percebre el delme, com patrons que eren de l'esglèsia.

San Migel Errota, Oñati, Gipuzkoa

Al llarg del segle XIX el molí va seguir treballant de forma cada vegada més precària ja no de forma senyorial sinó com propietat privada dels comtes. En 1899 va deixar de figurar en la matrícula industrial, del que es deduïx que havia deixat de funcionar però seguia antenint la seva estructura hidràulica, pel que podia ser aprofitat per a altre tipus d'indústria. La utilització de l'aigua que fluïa pel canal de San Miguel en els anys finals del segle XVIII i al llarg del XIX al passar aquest per zones habitades de cases i hortes, provocava molèsties i dificultats, però també aprofitaments. Les monges de Santa Ana, per exemple, usaven les aigües del canal en la seva horta, el que els reportava no poc benefici, però també els portava en ocasions alguns problemes, com la inundació que van sofrir en 1773 al taponarse la llera i desbordar les aigües sobre l'edifici del convent. Altre ús curiós de les aigües del molí de San Miguel va anar el de servir per a alimentar una ?Casa de banys? en Lekunbarri. Va funcionar a mitjan segle XIX, en concret en 1859 amb una instal·lació de tres banyeres.

sanmigel02.jpg

En 1905 les monges del Convent de Santa Ana van comprar el molí de San Miguel a Juan Gordoa i Perea, el qual ho havia adquirit pocs mesos abans a l'apoderat de la Comtessa de Oñate. Entre 1923 i 1926 es van fer importants obres de reforma en a llera i es va instal·lar una nova turbina i en 1929 l'antic molí de San Miguel estava treballant ja com ?fusteria-serrería?. En això no va fer sinó seguir el mateix camí que molts altres molins que en les primeres dècades del segle XX van aprofitar la seva estructura hidràulica per a convertir-se en serrerías o en petites centrals elèctriques. Inicialment la serra funcionava exclusivament amb energia hidràulica, després es va complementar amb l'elèctrica. La turbina va deixar de funcionar amb aigua en 1960. En 1983 l'Ajuntament de Oñati va adquirir l'antic molí de San Miguel al convent de les monges de Santa Ana i en 1997 va ser aquest derrocat per a construir un edifici d'habitatges, en la planta dels quals inferior es van mantenir les restes arqueològiques que quedaven de l'explotació harinera.

El molí-museu de San Miguel guarda elements originals, ha incorporat peces d'altres llocs, i per a completar el conjunt s'han fabricat algunes noves seguint models de diferents procedències.

Convé ressaltar com elements originals la localització i l'estructura global de l'enginy: la ?*aldapara? o dipòsit que recollia l'aigua destinada a moure el molí roman, encara que la llera conductora o canal ha desaparegut. Roman visible, encara que per trobar-se partida no s'ha pogut aprofitar, l'última pedra harinera que es va utilitzar en el molí.

Les pedres que molien blat de moro i la seva corresponent turbina de ferro, així com les destinades al blat, i també el pescante per a canviar les pedres, provenen de Narbaizabolu-Goikoa, de Bergara. La turbina de fusta, que estava espatllada en l'esmentat molí, ha estat reconstruïda en fusta de faig, com rèplica de l'original.

Quant a les tremuges o caixes, en forma de con invertit, on es tira el gra que caurà a les pedres per a convertir-se en farina, han estat realitzades prenent per model les del molí Lastur-Goikoa, de Lastur, Degui.

Amb la finalitat de que es pugui observar el procés complet de la mòlta, s'ha privat a un dels jocs de pedres molederas de la corresponent caixa que les cobreix. Queda així mateix del funcionament de les turbines que, mogudes per l'aigua, activaran els eixos i les pedres *giraderas que moldran el gra.

San Migel Errota, Oñati, Gipuzkoa

 

Localizacion: OFICINA DE TURISME DE OÑATI

San Juan Kale, 14 (Enfront de la Universitat de Sancti Spiritus)

Visites Guiades: 943783453 / e-mail

"Tríptic informatiu"