Església de Sant Miquel

Igual que moltes de les millors construccions del nostre patrimoni, l'església de Sant Miquel és el resultat de les aportacions de generacions, de juxtaposicions seculars, d'una equilibrada suma de gustos, de sensibilitats, integrades en un conjunt harmònic, en un final feliç.

parrokia_02.jpg

Originàriament, l'edifici era un temple gòtic d'una sola nau, la del Rosari, erigit cap al segle XI. Després, al segle XV s'hi van afegir dues naus més, també gòtiques, la central una mica més alta i subjecta per arcbotants.

Posteriorment, al segle XVI, es va construir el claustre gòtic-flamíger, amb una quarta nau de connexió, es va aixecar el púlpit renaixentista i es va edificar la capella de la Pietat, amb un retaule plateresc; al segle XV, es va fer la cripta; al segle XVI, es van llavorar la portada principal i el retaule major, sense cap mena de dubte barrocs, així com l'arc del cor i es va aixecar la torre neoclàssica.

Un cop més, aquí ens topem amb les fortes personalitats dels Guevara i Zuazola. Els comtes van ser patrons de l'església i van ser-hi enterrats, primer a la capella del Rosari i després a la cripta. Per la seva banda, el bisbe va aconseguir construir els seu mausoleu a la capella de la Pietat. Així, l'interès religiós i la perpetuació de la fama quedaven assegurats.

El sepulcre d'alabastre d'en Pedro de Guevara, amb els seus lleons ferits, és magnífic, però es queda petit davant de la capella funerària d'en Rodrigo Mercado, ja que aquesta consta d'un retaule plateresc farcit d'imatges de la Passió, la vida de la Verge, sants, profetes i angelots del sepulcre, molt senzill, obra de Pierres Picart, del mausoleu, atribuït a Diego de Siloé, tallat a mode de retaule i el tema central del qual és el propi bisbe Zuazola orant, assistit per una virtut, molt semblant al de la portalada de la universitat.

Parrokia, Oñati, Gipuzkoa

Tot el conjunt de la capella queda tancat per una esplèndida reixa de ferro, molt decorada, amb una referència a la Pietat i que és una bona expressió de l'habilitat dels forjadors locals. El claustre també va ser un encàrrec d'en Zuazola i fent de la necessitat virtut, resol la manca d'espai sobrevolant el riu recolzant-se en dos ponts, el que resulta extraordinari i únic en España.

El retaule major, tallat per Juan Bautista de Suso, mostra tota l'exuberància barroca de fullatges, columnes salomòniques, fruits, angelots i els sants patrons de la Vil·la: Sant Miquel, Sant Sebastià i Sant Roc. No obstant això, no hem d'oblidar que Oñati compta des de fa pocs anys amb un sant propi, el frare dominic Miguel de Aozaraza, decapitat al Japó al 1637. En el quadre que s'exposa a la parròquia pot seguir-se, talment com si fos una historieta il·lustrada , la llarga sort de turments que va patir durant el seu martiri.