Arquitectura civil i religiosa

Recórrer Oñati és repassar un catàleg d'estils artístics, de concepcions urbanes, d'elements històrics, on gairebé no falta res des del gòtic de les talles de les ermites i esglésies i les cases-torre, fins l'art d'avantguarda d'Arantzazu, passant, per descomptat, per una impressionant col·lecció de construccions i retaules renaixentistes i una gens menyspreable quantitat d'edificis civils i religiosos barrocs, sense deixar de costat les aportacions del segle XIX, amb les seves fonts, el seu urbanisme, l'església neogòtica dels Lateranenses, etc. De tota aquesta plèiade de possibilitats podem optar per destacar tres elements: el monestir de Bidaurreta i les places de Santa Marina i dels Furs.

Oñati, Gipuzkoa

Juan López de Lazarraga, poderós cortesà dels Reis Catòlics i la seva dona Juana de Gamboa, van decidir construir-se una sepultura digna en la seva terra natal i van fundar per a això el monestir de clarisses franciscanes de Bidaurreta. Construït als inicis del segle XVI es resol en un encreuament d'estils: gòtic, renaixentista i mudèjar; els elements característics d'aquest últim es troben a la zona de clausura: el claustre i sobretot el preciós artesanat del refectori. A l'església trobem el sepulcre dels fundadors, bastant senzill, però també les 218 sepultures d'altres tantes famílies d'Oñati que durant tres segles van inhumar allà els seus morts. Dos retaules cridaran la nostra atenció en aquest temple; el més gran és barroc i sobre la seva fusta sense daurar destaquen tot un munt de sants que emparen una coronació de la Verge situada sobre una balconada volada veritablement efectista.

Oñati, Gipuzkoa

El retaule plateresc, del 1533, pot ser el primer dels renaixentistes que es va llavorar a Guipúscoa, va participar en la seva talla l'escultor d'oñati, en Juan de Olazaran. Dedica el primer cos al Nou Testament i el segon a l'Antic. El seu encant principal rau en el tractament una mica ingenu i maldestre de les talles; així, són inoblidables la creació d'Eva, treta de la costella d'Adam, la desobediència, la serp de la qual posseeix un cap d'humà o el càstig, que recorda l'adagi medieval de "quan Eva filava i Adam llaurava".

La Plaça de Santa Marina constitueix un notable conjunt elaborat al llarg dels segles XVI i XIX. Allà es donen cita bona part dels elements característics de l'esperit il·lustrat i burgès, pràctic i afectat d'alguna ostentació, però sòlid i equilibrat: els magnífics palaus barrocs d'Antia i Madinabeitia; el no menys bell de Baruekua, de transició entre barroc i el neoclàssic, que va pertànyer al baró d'Areizaga, sogre del Comte de Peñaflorida i la casa de Moyua, típicament vuitcentista, actual Casal de Cultura, sense oblidar la font i els jardins dels palaus.

Oñati, Gipuzkoa

La Plaça dels Furs suposa, després de la incorporació d'Oñati a la província, la culminació d'un pla urbà que organitzés el plànol fragmentat de la Vila, atorgant una superioritat simbòlica a l'element polític i civil encarnat en l'espai de la plaça i l'Ajuntament que la presideix. Per a això es van haver de cobrir el riu i els bassals que confluïen allà i es van aixecar dos edificis amb arcades, un dels quals condemnava l'absis de la parròquia. Segons la concepció neoclàssica es va construir a la plaça un frontó i es va deixar oberta la perspectiva al sud, només clausurada pels cims d'Aloña.

Oñati, Gipuzkoa

El projecte és de Mariano José de Lascurain, i també va participar en l'obra el futur redactor del Pla de l'Eixample de Donostia, l'Antonio Cortázar. El Consell, obra de Martín de Carrera, resulta, amb el seu afrancesament rococó, molt decorat pel que s'acostuma al país. Al seu costat, se situen la torre i palau de Lazarraga, inicialment gòtica. La part del palau va reformar-se i ampliar-se als segles XV-XVI; pel que la torre de gran sabor medieval, compta amb uns esgrafiats molt castellans i una porta defensiva tatxonada i subjectada amb fleix.